Ni Barça ni Madrid, GIMNASTIC!!

Ja la tenim aquí! Han hagut de passar 56 anys perque el Nàstic tornes a la categoria d'or del futbol espanyol. Durant aquets anys el Nàstic ha passat per èpoques molt dificils que feien pensar que mai mes es tornaria a fer realitat aquest somni, pero no ha sigut així. Desde que la temporada 49/50 el Nastic descendia a segona, l'equip de la nostra ciutat ha conviscut entre la segona i la tercera divisió.

La temporada 46/47, el Nastic aconseguí per primera vegada en la seva historia convertir-se en equip de primera divisió, despres d'acabar en segona posicio el campionat de segona amb 35 punts. A partir d'aquell any, i durant les tres temporades següents el Nastic estigué lluitant amb els millors equips del estat. El debut a primera fou contra el CE Sabadell un 21 de setembre. Aquell partit acabà amb empat a dos. En la seva estança a primera el Nastic aconseguí resultats historics. Destaca el 7 a 1 contra l'Athletic de Bilbao, 5 a 0 contra l'Sporting de Gijon o el 6 a 1 al Valencia. Pero el resultat que mes recorden els seguidors de Nàstic es produí el 11 de Gener del 1948. Aquell dia el Nàstic visitava el Reial Madrid, en el que era el primer partit oficial al Santiago Bernabeu. El Nastic va guanyar aquell partit per 1 a 3. Una dada per als cules: Sabeu que de les tres temporades en les que el Nàstic ha jugat a primera, en dos el Barça s'ha alçat amb el titol de Lliga? Mes dades curioses: Sabeu que la quota de soci a primera era de 15 pessetes i que llavors el Nàstic jugava al camp de l'Avinguda Catalunya?
De tot aixo, pero, ja en fan molts anys, i ara toca parlar del present. Aquest any el Nàstic afrontava la temporada amb un objectiu molt clar: assolir la permanencia i consolidar-se com a equip de segona. Durant la primera part de la primera volta el Nastic es mostrava com un equip en formacio, i lluitava per eludir les places de descens. Pero aixo va canviar en el tram final d'any. El Nastic jugava partits per enmarcar, i la aficio, tot i que amb cert temor, veia que aquell equip apuntava molt alt.
Despres de encadenar 16 jornades sense perdre, el Nàstic es colocava en zona d'ascens, i demostrava ser un ferm candidat a pujar a primera. Finalment, el 3 de juny del 2006, despres d'empatar a 0 davant del Xeres, el Nastic aconsegueix el punt que necesita, i es converteix en el primer equip que puja a primera aquesta temporada.
Això va fer despertar la bojeria a la ciutat, que ho va celebrar omplint els carrers de la ciutat amb els colors del seu equip. El diumenge 4 la Rambla Nova va ser invaida per mes de 30 mil persones, que acompanyaren els 28 herois en la rua que va iniciarse a la Plaça Imperial, que va rodejar la Rambla fins el balco, i que encaminar el Carrer Sant Agustí, fins acabar a la Plaça de la Font. Allí mes de 10 mil seguidors esperaven ansiosos l'arrivada dels campions, a crits de: A Primera oe!! Illa ila illa Pinilla maravilla!! Visca el Nastic i Visca Tarragona!! o Adios a Segunda adios!! entre molts d'altres. Un cop allí els jugadors pujaren al balco, i un per un agrairen a l'aficio, alguns d'ells entre llagrimes com Toni Pinilla, el seu suport durant la temporada. Cal destacar alguns dels cantic dels jugadors, com ara el Reus C.... saluda al campeon de David Garcia, o el Hola Don Pepito de Manel Ruz o la veu molt afonica de Llera. La festa es va acabar amb un piromusical amb el We are the Champions, a carrec de la pirotecnia Ricardo Cavaller.
Força Nastic!!
Amunt Pachimodul!