Traduce la noticia
Sant Jordi, la festa de la nostra terra. Milers de llibres s'amonteguen damunt les taules de les parades de la Rambla. L'olor de les roses deleinten els nostres sentits i el seu color vermellos enlluerna el dia. Darderos de tarragona ha rescatat d'internet el text del darder Pere Lorente de Reus, on relata els seus sentiments vers l'esport dels dards i les sensacions que li han quedat després d'una competició internacional de dards punta d'acer. Gaudiu de la lectura i bona diada de Sant Jordi!
"Sentiments d'un darder"
Un cop acabat el meu primer Dutch Open he arribat a reflexionar sobre el món que envolta els dards. És un món que pensava que coneixia i m'ha sorprès gratament comprovar que encara és més gran del que pensava.
És un esport digne, net, molt competitiu, amb gran igualtat, respecte, glamour i fins i tot capaç d'engrescar a la quitxalla i al més desinteressat.
He viscut una setmana de dards en estat pur, on he competit, he fet amics i he vist als afeccionats viure aquest esport com una festa, sense deixar de respectar la seva vessant esportiva.
Es pot ser cridaner però respectuós, cantar però no molestar, perdre però seguir sent un senyor, guanyar i continuar fent amics, apropar-te a un jugador o jugadora d' elit i fer realitat un somni!
He vist milers de persones en un recinte respectant als centenars de jugadors que competeixen alhora. Molts idiomes i moltes més ganes d'entendres. Moltes i moltes cerveses i cap pica baralla; molts fumadors i cap burilla a terra.
Hem fa vergonya recordar competicions que creia respectuoses i ara me n'adono que eren de pati d'escola!
Al meu país, encara ens fa falta recórrer molt camí, però he vist que al final..... val la pena caminar-lo!
Torno a casa orgullós de ser part d'aquest món darder i de tenir aquesta afició pels dards, que avui es més gran que mai.
Mai més toleraré que algú em torni a dir que els dards és un esport de bar, perquè no ho és!!
Els dards són una gran festa esportiva com poques he vist i després d'aquesta gran experiència puc cridar ben fort que:
Pere J. Lorente Prunera, 11 de febrer del 2008
Sant Jordi, la festa de la nostra terra. Milers de llibres s'amonteguen damunt les taules de les parades de la Rambla. L'olor de les roses deleinten els nostres sentits i el seu color vermellos enlluerna el dia. Darderos de tarragona ha rescatat d'internet el text del darder Pere Lorente de Reus, on relata els seus sentiments vers l'esport dels dards i les sensacions que li han quedat després d'una competició internacional de dards punta d'acer. Gaudiu de la lectura i bona diada de Sant Jordi!"Sentiments d'un darder"
Un cop acabat el meu primer Dutch Open he arribat a reflexionar sobre el món que envolta els dards. És un món que pensava que coneixia i m'ha sorprès gratament comprovar que encara és més gran del que pensava.
És un esport digne, net, molt competitiu, amb gran igualtat, respecte, glamour i fins i tot capaç d'engrescar a la quitxalla i al més desinteressat.
He viscut una setmana de dards en estat pur, on he competit, he fet amics i he vist als afeccionats viure aquest esport com una festa, sense deixar de respectar la seva vessant esportiva.
Es pot ser cridaner però respectuós, cantar però no molestar, perdre però seguir sent un senyor, guanyar i continuar fent amics, apropar-te a un jugador o jugadora d' elit i fer realitat un somni!
He vist milers de persones en un recinte respectant als centenars de jugadors que competeixen alhora. Molts idiomes i moltes més ganes d'entendres. Moltes i moltes cerveses i cap pica baralla; molts fumadors i cap burilla a terra.
Hem fa vergonya recordar competicions que creia respectuoses i ara me n'adono que eren de pati d'escola!
Al meu país, encara ens fa falta recórrer molt camí, però he vist que al final..... val la pena caminar-lo!
Torno a casa orgullós de ser part d'aquest món darder i de tenir aquesta afició pels dards, que avui es més gran que mai.
Mai més toleraré que algú em torni a dir que els dards és un esport de bar, perquè no ho és!!
Els dards són una gran festa esportiva com poques he vist i després d'aquesta gran experiència puc cridar ben fort que:
Mai tornaré a caminar sol !!!
Pere J. Lorente Prunera, 11 de febrer del 2008
Gràcies Pere, tot un text, si senyor.
ResponderEliminar